El Principito le preguntó al hombre rico que contaba estrellas:
—¿Y de qué te sirve poseer las estrellas?
—Me sirve para ser rico.
—¿Y de qué te sirve ser rico?
—Me sirve para comprar más estrellas si alguien las descubre.
Más adelante, el Principito le dijo a la serpiente:
—Yo me pregunto si las estrellas están encendidas para que cada cual pueda un día encontrar la suya.
En 1994, Can Fabes —por aquel entonces, El Racó de Can Fabes— fue el primer restaurante de Cataluña con tres estrellas Michelin, gracias al esfuerzo y el buen hacer de Santi Santamaria y Àngels Serra al frente de un proyecto pensado para durar muchos años… ¡y hemos cumplido treinta! Santi ya no está, pero su ejemplo y su esfuerzo nos sirven de guía para hacer nuestro propio camino, con Xavier Pellicer, con Àngels, Pau y Regina Santamaria. Y en este camino ustedes, nuestros clientes, son nuestras estrellas más preciadas.
14 comentarios a "Estrella y guía"
sois muy grandes! salud!
Los mejores deseos para vuestra andadura.
Su ejemplo y su esfuerzo nos siguen sirviendo a muchos y nos servirán a seguir haciendo nuestro camino tambien.
Michelin, erratica, poco generosa e insensible.
Anims per tota la familia de Can Fabes, ja fa anys que vaig descobrir que les estrellas son els amics i clients.
La estrella nos dejó hace ya nueve meses y se fue a cocinar al firmamento, desde entonces brilla un poco más.
Can Fabes brilla con luz propia tanto o más que antes. Allí hay criterio y no bandazos, allí se cocina y se cuida al comensal.
Hay mucho que aprender y el camino nos traerá sorpresas, solo hay que creer en lo que uno hace.
Felicidades!
“Todo pasa y todo queda”, volverá la estrella, sin duda. Tengo ganas de subir a darme un festín de nuevo en vuestra casa.
Can fabes es una galaxia llena de estrellas…….
tranquils sempre hi haura un estrella alla al cel il.luminan-vos i la vida seguix un abraçada desde esplugues
i una cosa que us volia dir ja vaig coneixer en santi quan encara tenieu 2 estrelles i recordo el moment al palau robert
la estrella siempre estara con nosotros y la recordare y aun en el recuerdo en años pasados que nos encontramos cuando la 2 estrella michelin
Les paraules més maques que he sentit, són sense dubte les que va dir Xavier Pellicer, després de saber que tenien una estrella menys,
Un estel està al cel o no?
que passa?…
ja vindran o no ?
i que més dóna, la feina està ben feta, no sempre es reconeix la valua…a vegades hi ha persones que treballan a l’ombre i sense elles el món no seria igual. Felicitats pel que feu cada dia.
tot està bé, endevant i força¡¡
L’estel que poseu és molt bonic:))
la estrella del Santi envà deixa farà 10 mesos el divendres, un dia 16 de febrer es va apaga la seva estrella amb ell se la va emporta per pugues dona llums des-da D’Al a la petita estrella que a deixat aquí Baix una Santamaria amb molt de coratge i ganes de que las estrella no se apaguin a Can Fabes junt amb la Àngels,el Pau i el Xavir.
endavant sou un gran equip
Li diu el Petit Príncep al seu amic pilot:
“-Els estels no són iguals per a tothom. Per als que viatgen, els estels són guies. Per a altres no són altra cosa que petits llumets. Per a altres, els savis, els estels són problemes. Per al meu home de negocis, era riquesa. Però totes aquestes menes d’estels són silenciosos. Tu, en canvi, tindràs una mena d’estels com ningú no en té…
-Què vols dir
-Quan miraràs el cel, a la nit, com que jo viuré en algun dels estels, com que hi riuré, per a tu serà com si riguessin tots els estels. Tu tindràs estels que riuran!”
fina de Cuina Cinc
Un Bon Nadal per tot l’equip de Can Fabes
Jordi, me parece fantástico el símil con El Principito, muy acertado.
Es evidente que habeis encontrado vuestras estrellas.
Un saludo
Debate!