La millor cuinera del món és sempre la pròpia mare, perquè la cuina és fonamentalment un acte d’amor, i el gust que el nostre cervell reconeix com a canònic en la majoria de plats és el que identifiquem amb la cuina de les nostres mares. En Santi sempre parlava amb admiració de les pomes farcides, la sarsuela i sobretot els canelons, a manera de creps farcides, de la seva mare, Teresa Puig. I encara més perquè per ell la cuina era un dels pilars de la cultura d’un país, transmès de generació en generació principalment a través de les dones. Per això va dedicar La cocina al desnudo a la seva mare, que llavors ja estava malalta d’Alzheimer. Ara, als 87 anys, Teresa Puig se’n va amb el seu fill. La cuina de Santi Santamaria va ser, en bona mesura, un homenatge a les mares i, en primer lloc, a la seva: el millor homenatge que Teresa podia tenir.

Versión en castellano

La mejor cocinera del mundo es siempre la propia madre, porque la cocina es fundamentalmente un acto de amor, y el sabor que nuestro cerebro reconoce como canónico en la mayoría de platos es el que identificamos con la cocina de nuestras madres. Santi siempre hablaba con admiración de las manzanas rellenas, la zarzuela y sobre todo los canelones, a manera de crepes rellenas, de su madre, Teresa Puig. Sobre todo porque, para él, la cocina era uno de los pilares de la cultura de un país, transmitido de generación en generación principalmente a través de las mujeres. Por eso dedicó La cocina al desnudo a su madre, que entonces ya estaba enferma de alzhéimer. Ahora, a los 87 años, Teresa Puig se va con su hijo. La cocina de Santi Santamaria fue, en buena medida, un homenaje a las madres y, en primer lugar, a la suya: el mejor homenaje que Teresa podía tener.